The best gravel rides around Sant Esteve De Palautordera

Sant Martí de Montnegre Una església aïllada dins del Parc Natural del Montnegre, de gran valor per la seva integració en el paisatge forestal. És un punt de referència en les rutes de l'interior.

Església de Sant Llop d'Hortsavinyà El document més antic on s'esmenta Hortsavinyà és del 1101, i el primer de l'església, del 1301, si bé la primitiva esglesiola podria ser del segle IX o X. La major part de l'edifici actual és del segle XVIII. Sant Llop n'és el patró (1 de setembre), i per això se celebra la festa major en aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge del mes. I si sant Llop és el patró de l'església, santa Eulàlia ho és del poble, i pels volts del 10 de desembre se celebra la festa major petita d'Hortsavinyà. Tradicionalment, sant Llop fou l'encarregat, en la fe cristiana, de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops. Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Una vegada a l'any baixava a les masies a cobrar un tribut, que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones. També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home. Això darrer es produïa per l'ensurt que patia la persona en trobar-se el llop. D'aquí ve la relació de sant Llop amb l'afonia. Font: XPN

Capella de Mare de Deu de l'Erola Prop de Santa Eulàlia (o Sant Llop) d'Hortsavinyà, seguint amunt pel camí GR-92, trobem l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola. És un petit oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca. L'edifici, molt senzill, és de planta rectangular amb volta semicircular. Al seu interior hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. Font: Pobles de Catalunya

Dates from the 18th century.... Built in honor of the only person who did not get sick during the smallpox outbreak that made everyone else sick. Erola, the name of the girl who did not get sick, and dedicated herself to healing all the sick. Believing that what this girl did was a miracle, they built this Hermitage for her.... Mara de Déu de la Erola. To this day, perfectly cared for and clean. The name Erola.... means..... Small esplanade at the top of the Mountain ⛰️😃

A classic stop for cyclists in the Maresme region, located on an old farmhouse that served as a refueling point for tenant farmers and woodcutters long before mountain bike routes existed. What's less known is that this was once where carts transporting coal from Montnegre gathered, which explains the wide open area: it was a true turning point. For today's biker, it means one thing: air, shade, water, and space to breathe before deciding whether to head towards Turó Gros, Hortsavinyà, or the trails that descend towards Tordera. A useful stop in the heart of the mountains, with that old-house atmosphere where cyclists always seem to end up passing by.

Beyond the usual features, what's interesting is that it wasn't just a parish church, but a key crossroads between isolated farmhouses and forest trails. For centuries it also served as a meeting place for the foresters, who used the porch to exchange warnings about snowfalls, fires, or lost livestock. Inside, remnants of badly worn mural paintings were found, indicating that it was once more important than it appears today. The surrounding area retains that secluded and remote atmosphere that has always characterized Sant Llop.

Simple and isolated chapel in the heart of Montseny, located on a plateau that served as a crossing point between farmhouses and forest paths. Documented since the Middle Ages, it was a stopping place for shepherds and charcoal burners who left small offerings there before crossing the pass. Remains of the old shelter and the terrace that was used to gather on days of gathering can still be seen. The access is short and quiet, and the surrounding silence keeps intact the atmosphere of a remote chapel that it has always had.

There's not much to say, I really liked the idea of putting a bell. It's also interesting that there's a mobile phone holder where you can take cool photos